Casa Rural Manolita

La cabra salvatge és una espècie exclusiva de la Península Ibèrica, distribuïda sobretot al llarg de les serres mediterrànies. En
la Comunitat Valenciana es distribueix per les serres interiors de Castelló i València, estant present la subespècie Capra pyrenaica hispanica. És una espècie molt antiga, proba d’això són les nombroses aparicions en representacions des d’èpoques prehistòriques en pintures rupestres, com la cova dels Rossegadors.

És un dels mamífers salvatges més grans i amb un marcat dimorfisme sexual: els mascles poden pesar els 120 Kg. i superar els 90 cm. d’alçada a la creu. Les femelles són sempre més petites, no solen pesar més de 50 Kg. i tenen les banyes molt menys desenvolupades que els mascles. Els mascles adults també tenen el pelatge més fosc, la cara més allargada i la típica barba fosca en la mandíbula inferior. Es considera que les cabres poden sobrepasar els 20 anys d’edat, però en la pràctica és estrany que visquen més de 15 anys. El seu hàbitat característic són les serres, evitant en general les zones boscoses. La seva relació amb tallats i relleus abruptes es deu en gran manera a utilitzar-los com a zona de refugi. Poden moure’s amb facilitat pel relleu rocós de la Tinença gràcies a les adaptacions de les peülles, que els aporten una extraordinària adherència a la roca i li permet escalar parets practicament verticals. En estiu poden freqüentar zones més boscoses i pròximes a punts d’aigua.

El zel es presenta entre octubre i desembre, i durant aquest període comencen les violentes lluites entre els mascles de major edat, establint jerarquies de dominància. Les femelles, després d’un temps de gestació de 165 a 170 dies, donen a llum una cria (ocasionalment dues). El part es produeix entre els mesos d’abril i juny, durant aquests dies les femelles s’aïllen de la resta del grup per poder parir tranquiles en un lloc
amagat. Després de la lactància, que sol durar més de 3 mesos, mare i cria mantenen el contacte. Als dos anys els mascles joves solen abandonar el grups de femelles i s’incorporen a ramats de mascles, les femelles es mantenen en el grup.

Les accions de conservació més decisives han estat les d’ordenació cinegètica. L’espècie es va vedar a la caça el 1952 a Castelló. El 1966 es va crear la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Besseit (28.587 ha) formada per terrenys de les comunitats autònomes d’Aragó, de Catalunya i de València. La cacera de la cabra salvatge en tota la comunitat es va reduir exclusivament a aquests enclavaments fins a mitjan dels 80. A partir de 1990 comencen a declarar-se vedats de caça major, sobretot en Castelló, que han permès augmentar l’aprofitament cinegètic ordenat i l’expansió de l’espècie. La població està en clara expansió passant d’uns quants centenars d’individus als anys 60 fins assolir cap als anys 90 una població estimada de 4.000 exemplars en la província de Castelló.